Drets

TOTS TENIM DRET A

1.- Qui et pot sancionar?

— Els delictes els instrueix l’autoritat judicial competent. S’inicia per la denúncia d’un particular o a instància de les forces de seguretat que redactaran el corresponent atestat. Fins i tot el Jutjat pot actuar d’ofici si té coneixement d’un fet delictiu.

— Els procediments sancionadors administratius els instrueix l’Administració competent. En general, és la Subdelegació Provincial del Govern, i gairebé sempre a instància de la denúncia que tramita un agent de les forces de seguretat.

Cal tenir en compte que, tot i que els fets no siguin de les competències que en tenen atribuïdes, qualsevol cos de seguretat té l’obligació de posar en coneixement els fets, siguin constitutius d’infracció penal o d’infracció administrativa.

2.- Obligació d’identificar-se

— Tot ciutadà te l’obligació d’exhibir el DNI si qualsevol agent de l’autoritat el requereix (art 9.2 Llei 4/2015).

— Negar-se a ser identificat, així com donar dades falses, pot ser constitutiu d’una infracció greu (art. 36.6 Llei 4/2015), que es castiga amb una multa que pot anar de 601 € fins a 30.000 €

— En cas que, pels motius que fossin, no es pogués dur a terme la identificació en el lloc, es podria traslladar la persona a comissaria per tal d’identificar-la degudament, sense que això representi la condició de persona detinguda.

3.- Obligació de personar-se quan ets cridat

— Qualsevol persona requerida per l’autoritat judicial té l’obligació de personar-se davant d’aquella.

— La negativa a personar-se davant del jutjat pot suposar l’adopció de mesures personals tals com la conducció policial o fins i tot la detenció.

— La negativa a personar-se pot ser considerada com un risc de sostracció a la Justícia i pot condicionar negativament una virtual decisió en cas de petició de mesures cautelars tals com la presó provisional.

4.-Què fer en cas de ser detingut? Drets d’un detingut.

— Es pot ser detingut per agents de la policia o autoritats, i per qualsevol ciutadà en determinats supòsits.

— Qualsevol agent de policia ha de detenir a aquelles persones si considera, de manera raonable, que haurien participat o comès un fet delictiu. També han de detenir aquelles persones sobre les quals un jutjat o tribunal hagi dictat ordre de crida i cerca. Qualsevol ciutadà pot detenir una persona que vagi a cometre un delicte, que l’estigui cometent o que hagi fugit de la presó.

— Les detencions no es poden perllongar en el temps més enllà del termini imprescindible per obtenir les diligències d’investigació necessàries per a la valoració dels fets per part del jutge. En qualsevol cas, mai podrien superar el termini de 72 hores (24 hores en cas de menors d’edat), excepte prorroga expressa de l’autoritat judicial.

— La policia ha d’informar la persona detinguda dels seus drets, que són principalment:

A guardar silenci i/o a contestar només algunes preguntes.

A no declarar contra un mateix i a no confessar-se culpable. Fins i tot a mentir.

A designar un advocat de la seva confiança. Si no en té, se li n’assignaria un d’ofici.

L’assistència s’inicia a les pròpies dependències policials.

Dret a una trucada reservada, a la persona que es vulgui.

Que s’informi un familiar o persona de confiança de la detenció.

A ser reconegut per un metge forense o metge oficial.

En el cas d’estrangers, que s’informi l’oficina consular del seu país.

Quan la persona no parli ni entengui la llengua o llengües oficials del lloc de la detenció, tindrà dret a ser assistida per un intèrpret.

5.- Què és el procediment especial d’Habeas corpus?

— És un procediment especial per denunciar un situació de detenció il·legal i perquè sigui supervisada per part de l’autoritat judicial.

— Pot ser interposat per qualsevol familiar del detingut o el seu advocat —de manera verbal o escrita— davant del jutjat on es troba detingut o bé, si no es coneix, davant del jutjat del lloc on es va dur a terme la detenció. També es pot instar pel mateix detingut davant de l’autoritat responsable de la detenció amb els formularis disposats a tal efecte.

— El jutge competent ha de donar tràmit a la petició de manera immediata, i sempre en el decurs de les 24 h següents.

— L’autoritat judicial haurà de donar una resposta en el sentit d’acceptar o denegar la petició. En cas que sigui acceptada, s’acordarà la llibertat del detingut. En cas contrari, es mantindrà  la situació fins que el detingut passi a disposició judicial.

— Un procediment d’Habeas Corpus sense fonament pot allargar la detenció de la persona. Per tant, és aconsellable no fer-ho sense la supervisió d’un advocat.

6.- Com afrontar una petició de mesura cautelar personal (presó provisional)?

— La petició de presó provisional la demana l’acusació, normalment el Ministeri Fiscal, i l’acorda el Jutge competent.

— Per adoptar la presó provisional cal que concorrin indicis racionals de la comissió d’un delicte, i la seva finalitat ha d’anar encaminada a assegurar la presència de l’investigat, evitar la reiteració delictiva i evitar la destrucció de proves. No es necessària la concurrència de tots els requisits però és indispensable l’existència d’indicis racionals de la comissió d’un delicte.

— En aquest tràmit processal sempre cal ser assistit per un advocat.

— Cal seguir els consells de l’advocat designat, i facilitar sempre la informació i la documentació necessària que pugui acreditar l’arrelament familiar i social, la situació de familiars a càrrec, fills, feina, estudis, etc.

— Les mesures cautelars personals no poden ser permanents, i s’hauran d’extingir quan desapareguin els motius que la van justificar. Es pot demanar la revisió d’aquestes mesures tantes vegades com es cregui convenient.

7.- En cas de patir maltractaments en la detenció

— Assegurar-se estar sempre acompanyat d’algú si es considera que es corre el perill de ser detingut.

— Es possible utilitzar qualsevol mitjà de reproducció d’imatge i so com a mitjà de prova.

— Es té dret a una exploració mèdica en el moment de la detenció i una altre quan la persona sigui duta a disposició judicial.

— Explicar als facultatius mèdics el mecanisme lesiu perquè aquells ho puguin fer constar en llur informes.

— Un cop a comissaria, localitzar les càmeres de seguretat i procurar ser sempre dins el camp de visibilitat d’aquestes. Es podrien demanar com a mitjà de prova.

— Els agents poden utilitzar la força mínima indispensable per a la detenció.

— Posar els fets immediatament en coneixement de l’advocat i informar-ne la persona sobre la qual s’ha xercit el dret a la trucada.

8.- Puc fer ús d’imatges on apareixen agents?

— Un agent en exercici de les seves funcions no té dret a la pròpia imatge si està degudament uniformat o identificat com a tal, i per tant pot ser gravat. No obstant, està prohibit fer ús de qualsevol mètode de gravació i reproducció de la imatge i so quan es posa en perill la seguretat personal i familiar dels agents, les instal·lacions protegides o l’execució de les operacions policials.

— Les infraccions d’aquestes prohibicions es consideraran greus, i poden ser sancionades amb multes que poden anar de 601 fins a 30.000 €.

— Aquests mitjans de gravació i reproducció poden ser emprats com a mitjà de prova davant de qualsevol jutjat o procediment sancionador administratiu.

— Cap agent pot interceptar l’aparell de gravació (inclosos telèfons mòbils) a no ser que hi tinguin autorització judicial. Hom pot negar-se a una virtual interceptació. No obstant, es recomanable no fer resistència activa i apagar sempre el telèfon abans d’entregar-lo. Procurar que estigui protegit per algun codi de seguretat.

9.- Quins drets té un testimoni?

— Un testimoni no té dret a ser assistit per un advocat.

— Tot testimoni té l’ obligació de dir la veritat. El fals testimoni pot ser castigat amb penes de presó

— El testimoni té dret a no respondre sobre fets que l’afectin directament a ell o a familiars en línia directa (pares i fills), parella, cònjuge, germans i col·laterals fins segon grau

— A declarar en la llengua oficial de la comunitat en la que et trobis.

— No hi ha obligció de donar cap contrasenya ni clau per accedir a informació personal.

— No hi ha l’obligació de donar cap mostra d’ADN a no ser que un jutge ho autoritzi, tot i que els investigadors el poden extreure de qualsevol objecte abandonat.

10.- Quins drets tinc com a investigat per un delicte?

— A conèixer els fets delictius que s’atribueixen

— A no declarar a totes o a alguna de les preguntes, o fins i tot només respondre a les preguntes del propi advocat.

—  A ser assistit per un advocat.

11.- I si rebo una multa administrativa?

Pot passar que, per fets ocorreguts en el marc d’un acte públic o de la vostra participació en aquells (aturada general, encartellades…), s’hagi iniciat un procediment administratiu sancionador. Cal que tingueu en compte que aquest és un procediment molt formal i especialmente sotmès a terminis.

Si us trobéssiu en aquesta situació i entenguéssiu que és injusta o, si més no, poc ajustada a Dret i voldríeu conèixer quins són els passos que hauríeu de seguir, passeu-nos el document de la sanció amb el vostre nom i les dades de contacte al correu de l’associació  advocatsreferendum@gmail.com i un membre del grup de Dret administratiu us n’informarà.

Social media & sharing icons powered by UltimatelySocial