MANIFEST. A L’INICI DEL JUDICI PER LA CAUSA GENERAL CONTRA L’INDEPENDENTISME

Com a juristes i vora una seu judicial com aquesta, la nostra, en un dia com avui, és necessari reconèixer que ens trobem davant d’un moment crucial que posa a examen la Justícia de l’Estat espanyol. Perquè és en el plenari on veritablement s’enjudicia una causa i es determina la innocència o culpabilitat dels qui són acusats. És, per tant, el moment de comprovar si es compleixen totes i cada una de les garanties i drets que emparen qualsevol persona quan, indefugiblement, la llibertat i la innocència és la norma general, el punt del qual partir, i és només amb la tasca probatòria de les acusacions que aquest principi es pot veure desvirtuat. El cert és que no hi ha res de què defensar-se, que és l’altre —fiscalia, advocacia de l’Estat i una acusació particular que fa temps que en fa campanya— qui ha de demostrar el que fa anys ja tenien conclòs i decidit.

I tanmateix, és un dia tristíssim perquè aquest plantejament —l’únic possible en un veritable Estat que fos de Dret— costa de sostenir fixant la vista enrere, analitzant els fets objectius i amb la llei a la mà. Què podem esperar d’un judici que parteix d’una mentida escrita barroerament de fa tant temps? Res, no en podem esperar res.

Voler la Independència no és cap delicte. Treballar per la Independència no és cap delicte. Complir amb els compromisos electorals no és cap delicte. Exercir un mandat expressat en les urnes no és cap delicte. Permetre que la cambra parlamentària debati i decideixi democràticament mitjançant els representants escollits legítimament no és cap delicte.

Des de bon començament, han retorçat la norma per encabir-la en una ficció prou retorçada de per sí. Han convertit en executives decisions judicials que fins aleshores no ho havien estat. Han aplicat un article de la Constitució amb una arbitrarietat que contravé qualsevol interpretació raonable. Han fet servir diligències d’instrucció a conveniència i amb criteris de repartiment i confusió inimaginables. Han compartit entre seus i procediments aquelles diligències a discreció, amb total impunitat. Han inventat criteris competencials insostenibles. Han emprat les ordres internacionals matusserament i amb criteris tacticistes des d’àmbits on la tàctica resulta inadmissible. Han fet ús de les interlocutòries per fer opinió, amb inferències polítiques, i fins psicològiques, escandaloses. Han emprat la més severa mesura cautelar amb fonaments grotescos, immotivats, que variaven arbitràriament. Han composat i nomenat amb dits tacats els òrgans decisoris. En definitiva, el camí processal que ens ha dut fins aquí posa de relleu la més gran incertesa, una palmària inseguretat jurídica que no es pot permetre. Confiar ara, doncs, en el que és a punt d’encetar-se és gairebé vergonyós.

Els grans principis que informen l’estat de Dret i, en especial, el dret penal, han tremolat i continuen esquerdats de dalt baix. La separació de poders, la independència judicial, el dret a un procés amb totes les garanties, el jutge predeterminat, el principi d’intervenció mínima... Tots i cada un dels pilars del sistema s’han violentat fins a dir prou. Per això costa fixar una mirada serena i convèncer ningú que tot anirà com hauria d’anar.

És, no en queda cap dubte, un judici polític en mans d’un grup reduït de persones gens casual, que han expressat abastament la seva posició, de forma clara i sense embuts. Així que ens resulta indigne emprar termes jurídics per explicar el que som a punt de viure. Pretenen escapçar el projecte d’un poble com si fos un assumpte de noms i cognoms, de sigles polítiques, castigar i atemorir amb l’aparença de la Llei i l’Ordre. Però no se’n sortiran. El nostre escrit de conclusions és una obvietat: No hi ha delicte, sense delicte no hi ha autor i, de conformitat, l’única sentència possible és la lliure absolució.

 

Reus, 12 de febrer de 2019

Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre

Ajuda'ns a compartir:
Social media & sharing icons powered by UltimatelySocial
%d bloggers like this: