Resolució JEP – ÀVIES I AVIS PER LA LLIBERTAT

COMUNICAT DE L’ASSOCIACIÓ D’ADVOCATS VOLUNTARIS 1 D’OCTUBRE DE REUS SOBRE LA PROHIBICIÓ DE LES CONCENTRACIONS PER RECLAMAR LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS I EN DEFENSA DE LA DECLARACIÓ DE DRETS HUMANS DEL COL·LECTIU “ÀVIES I AVIS PER LA LLIBERTAT” PER PART DE LA JUNTA ELECTORAL PROVINCIAL

Atesa, d’una banda, la decisió en data 28 de novembre per part de la Junta Electoral Provincial de Tarragona de prohibir durant el període electoral la concentració que el col·lectiu “àvies i avis per la Llibertat” ja venia realitzant aquestes darreres setmanes a la plaça del Mercadal cada dia a les 12 del migdia i en la qual es reclama la llibertat dels presos polítics. I atesa per l’altra banda la prohibició de la mateixa Junta de data 11 de desembre de la concentració en defensa de la Declaració de Drets Humans, adoptada per la ONU i ratificada per l’Estat espanyol la volem manifestar el següent:

 

  1. El Tribunal Constitucional té una doctrina llargament consolidada d’afavorir el Dret de reunió i la llibertat d’expressió davant la simple sospita o la simple possibilitat que es produeixi la pertorbació d’altres drets protegits constitucionalment. En aquest sentit, en l’àmbit dels processos electorals, només en casos molt extrems es podrà admetre la possibilitat que un missatge tingui capacitat suficient per forçar o desviar la voluntat dels electors. La mera possibilitat que una reivindicació pugui incidir d’una o altra manera en l’electorat, es mostra com a hipòtesi insuficient per limitar el dret de reunió en període electoral. Estendre el caràcter d’acte de campanya electoral a qualsevol acte que, de forma indirecta o subliminal en coincidir amb alguna de les idees defensades per les opcions polítiques que concorren en el procés electoral, pogués incidir en la voluntat dels electors i subjectar-lo per aquest motiu a la regulació prevista en la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), suposaria permetre que es prohibissin — amb la consegüent vulneració del Dret a la llibertat d’expressió— totes aquelles manifestacions públiques realitzades durant la mateixa que no haguessin estat efectuades per candidats o partits. Un absurd que el TC ha esmenat reiteradament.

 

Són un bon exemple d’aquesta doctrina la sentència del Tribunal Constitucional 170/2008, de 15 de desembre; la sentència del Tribunal Constitucional 37/2009, de 9 de febrer; o la sentència del Tribunal Constitucional, 38/2009, de 9 de febrer entre d’altres.

 

  1. Considerem i defensem que una concentració de suport als presos polítics o en favor dels drets humans i les llibertats fonamentals s’emmarca perfectament en l’àmbit protegit constitucionalment del Dret de reunió i a la llibertat d’expressió, també en campanya electoral. Així, en cap cas pot ser considerada un acte electoral ni partidista. Perquè en cap cas ni aquesta reivindicació és exclusiva d’un sol partit, ni exclusiva de votants d’opcions independentistes —ni tant sols catalanes— com ha quedat palès en declaracions públiques i notòries de partits de diversa ideologia i projectes polítics antagònics per a Catalunya. En aquest sentit, entenem que aquestes concentracions es troben a l’empara de la doctrina constitucional abans esmentada i l’exercici legítim del Dret de reunió i la llibertat d’expressió.

 

  1. Considerem i denunciem que sol·licitar la prohibició d’aquest tipus de concentracions per aquells partits que diuen defensar la Constitució, i prohibir-les per aquelles instàncies que tenen com a objectiu vetllar per la transparència i objectivitat dels processos electorals és una burla a la Justícia i als drets fonamentals i les llibertats públiques emparades legalment en tant que ignoren i violenten de manera tossuda i reiterada la doctrina constitucional existent i la pròpia normativa que diuen defensar. Aquesta prohibició només es pot entendre des de l’ús i abús de la lentitud que malauradament és pròpia del sistema judicial i per una voluntat reprovable d’estigmatitzar i criminalitzar idees i col·lectius per interessos electorals d’aquells partits que ho denuncien.

En multitud de casos anàlegs, mitjançant l’anul·lació per sentència, el Tribunal Constitucional ha esmenat aquestes prohibicions —demostrant aleshores la indefensió i l’arbitrarietat d’aquelles prohibicions— però ha hagut de ser després que es malversessin anys i recursos en el litigi i la trista realitat que els fets finalment prohibits ja haguessin estat consumats.

  1. Des de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre ens reafirmem en el nostre compromís ciutadà i professional per la defensa de Drets i Llibertats fonamentals i l’assistència, l’assessorament i la representació de les persones afectades.

Reus, a 11 de desembre de 2017

Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre de Reus

Social media & sharing icons powered by UltimatelySocial
%d bloggers like this: